04 de noviembre 2006

Artículo: "Richard Mosse, imatges de la impotència"

Por: Cristina Ros

[+] ver artículo: formato adobe

[+] visitar web de: Diari de Balears

No ens ha d'estranyar que la galeria La Caja Blanca demostri un interès per mostrar l'obra de Richard Mosse (Kilkenny, Irlanda, 1980). Les fotografíes i vídeos que s'hi exhibeixen no poden deixar ningú indiferent, tenen una notable qualitat i arriben plens de contingut i d'intencionalitat, però, a més, els germans Eva i Amir Shakouri Torreadrado, directors d'aquest espai del carrer Verí, de Palma, i alhora comissaris de l'exposició del joveníssim artista irlandès, són d'origen iranià, i per forçahan d'haver sentit de prop els grans conflictes i crisis que, dia sí i dia també, sacsegen l'Orient Mitjà, que són els que predominen a les imatges d'aquesta exposició.

Amb la perspicàcia i el sentit de la ubiqüitat d'un reporter, i amb la mirada transcendent de l'artista, Richard Mosse no només se situa davant els escenaris de grans drames humanitaris (Iran, Bòsnia, Sèrbia, Líban i fins i tot Dubai) sinó que hi penetra per retornar-nos unes imatges metafóriques i poètiques alhora, en les quals sobretot hi són presents la denúncia i les ironies del destí. Especialment significativa en aquest sentit és la fotografía que va realitzar el juny del 2002 a la seu del diari bosnià Oslobodenje, una capçalera la traducció de la qual és Llibertad. L'edifici del diari dit Llibertat apareix, paradoxalment, destruït per un bombardeig i, per rematar la paradoxa, només es manté dreta la seva torre, un símbol clarament fál·lic. Igualment metafórica és la fotografía de la ciutat iraniana de Bam, patrimoni de la humanitat amb més de 2.000 anys d'història, del tot arrasada per un terratrèmol que la va triar com a centre en el mes de desembre de 2003.

Una església ortodoxa de Kosovo, també bombardejada, es mostra en una vista des de l'exterior i una altra des de l'interior para crear una metàfora de la violació dels drets humans.

Finalment, una sèrie de fotografies de Dubai deixen al descobert l'enlluernament de la seva riquesa, mentre els operaris que la construeixen viuen en unes condicions infrahumanes i d'absoluta falta de llibertad. En tot cas, a més de la significació de cadascuna d'aquestes fotografíes, s'ha de destacar la seva qualitat, tant en la imatge com en la reproducció i el muntatge sobre alumini o sobre vidre.

No menys interessants resulten els dos vídeos que Richard Mosse presenta a La Caja Blanca. Fets amb menys cura per l'estètica i amb més intenció de reportatge, Ya'ni Intifada recull un seguit d'entrevistes a joves de la universitat Bir Zeit de Ramallah (la zona ocupada), als quals se'ls demana el significat de la paraula Intifada, i cadascun en dóna una resposta diferent i gairebé sempre del tot deslligada amb la significació de conflicte que té per als occidentals. D'altra banda, Jew on a Ball (Jueu damunt una pilota) fa referència a la recent guerra del Líban: mentre una sèrie de dones parlen del significat de la paraula amor, un seguit d'homes jueus, nus, tracten de mantenir un equilibri, impossible, damunt una esfera.

Amb tot, metàfores de la impossibilitat de la comunicació i de la impotència de l'artista per transmetre el sofriment humà, en les obres d'un Richard Mosse que no deixa lloc per a la indiferència.